L’escriptor biònic
El món de les lletres està podrit: enveges i plagis a tort i a dret, agents literaris corruptes, escriptors amb vanitats injustificades i editors sense escrúpols. Nil Barral, el primer investigador gai de Catalunya, haurà de resoldre un cas en aquest ambient tan tèrbol. I s’hi sentirà com a casa.
Nil Barral és un investigador atípic. El que més li agrada de la seva feina és plegar, tornar a casa amb el Néstor i gaudir d’un bon tiberi i un vi d’anyada assenyalada. Els plaers de la carn, que en diu ell. Ara, però, haurà d’investigar un escriptor d’èxit d’inclinacions perverses a qui s’ha acusat de plagi i s’hi deixarà la pell, perquè, sempre ho recorda, en aquest món hi ha tants fills de puta que podrien tapar el sol. Paraula de Barral. «En aquell moment jo tenia la més clara i nítida percepció que era davant d’un impostor, vull dir un d’aquests que fan trampes a la vida: tenir negres o copiar desvergonyidament escriptors desconeguts; ara tenia por de debò perquè ell era l’estafador i no l’estafat. Em puc equivocar, però aleshores no m’agrado gens».